Archive for Març de 2010

Scannerfm, d’idea a realitat

Març 16, 2010


Scannerfm.com neix com un projecte de final de carrera de la mà de Carlos Medina, Vicent Argudo i Bruno Sokolowicz l’any 2004. Es tracta d’una emissora que s’ha vist néixer a Internet i que formula música des d’un punt de vista diferent del convencional.

Els convidats a la conferència són en Carlos Medina, director de l’emissora, i en Christian Len, coordinador de continguts.

Un cop començada, una multitut d’estudiants s’ha aixecat i s’ha instal·lat a les primeres files per tal de començar un bombardeig de flashos que no ha acabat fins ben bé al final.
 En Carlos ha explicat la curta vida de la cadena que, de ser una idea amb un molt limitat pressupost, s’ha convertit en l’emissora per excel·lència d’un públic de noves tendències urbanes que no troba la música que li agrada a les ràdios convencionals.

A part d’Internet, emetien la seva programació des de Ràdio Gràcia però, com que només els deixaven l’estudi els caps de setmana i per les nits van decidir traslladar-se a Ciutat Vella, ens deien entre riures.

“Per triomfar s’ha de pensar en que ets únic. No dic el millor, dic el primer” ha aconsellat en Carlos . Aquesta fòrmula és la que els va encaminar l’any 2005 a ser guardonats amb el premi Ondas per ser els primers en emetre en directe el festival de música Primavera Sound. Va ser a partir de llavors quan grans marques com Estrella Damm van apostar per ells fent així que es parlés de Scannerfm fóra de Catalunya i que un any més tard es consolidés com l’emissora dels festivals.

“El què ens agrada és sortir al carrer, estar en contacte amb el públic” ha explicat en Christian entre comentaris en veu baixa que els assistents feien als companys. Cada dijous per la nit el dj de la cadena fa sessions de música a la sala Sidecar. Un noi del públic, molt posat en el tema ha decidit comentar les sessions a Sidecar amb els membres de la taula. 
L’any 2008 decideixen abandonar la FM per dedicar-se totalment a Internet creant el Club Scanner i Scanner Tv. Això és una plataforma i xarxa social on tots els membres i socis estan en contacte i opinen, a més a més de música, de cinema, teatre, art, literatura i per què no? Bars, pubs i sales de ball.

El to desenfadat i aconseguir parlar del què no parlen els altres ha fet que aquesta idea que, al principi, ningú apostava un duro es convertís no només en una emissora sinó en una manera de relacionar-se amb la música i en un estil de vida que a base de creure que és possible, els scanners sempre han tingut i tenen molt clar qui són i qui volen ser.

Dels circs romans a les places de bous

Març 16, 2010

Es diu que com més antiga és una tradició més càrrega simbòlica té el seu ritual. La tauromàquia, si ens remuntem uns anys a.C, la podem comparar amb les activitats lúdiques, per nombrar-ho d’alguna manera, que es celebraven a l’Imperi Romà. Les places de toros eren els circs, els toreros els gladiadors i els bous els esclaus.
En els dos casos el gladiador o el torero mostra la seva superioritat enfront de l’animal o esclau. La seva glòria anirà creixent a mida que vagi marejant i transtornant a l’animal que es troba indefens i en baixa forma expressament perquè es puguin lluïr. És això un mèrit?

El debat que estem visquent aquests dies sobre si s’ha de prohibir les corridas de toros o no, en realitat es tracta de contraposar tradició i evolució.
La tauromàquia se l’associa amb la sang, el sacrifici, el patiment físic de l’animal i amb la masculinitat que es vincula a l’animal fins la mort i que, d’altra banda, deixa esclosa a la majoria de les dones d’aquests events. Que el premi sigui les orelles o la cua del bou no és gratuït. El bou és un animal brau ben masculí que conté símbol de poder. Anar-lo matant lentament ens mostra, tot i que no és així, que l’home està per damunt de l’animal i, en certa manera, encara avui en dia per damunt de tot.

Per a que una societat avanci es necessita un progrés cultural, això és modernitzar, sobretot, la manera de relacionar-nos amb el món que ens envolta: respectar totes les vides sense fer exhibicions desagradables i enganyoses de superioritat.