Dels circs romans a les places de bous

Es diu que com més antiga és una tradició més càrrega simbòlica té el seu ritual. La tauromàquia, si ens remuntem uns anys a.C, la podem comparar amb les activitats lúdiques, per nombrar-ho d’alguna manera, que es celebraven a l’Imperi Romà. Les places de toros eren els circs, els toreros els gladiadors i els bous els esclaus.
En els dos casos el gladiador o el torero mostra la seva superioritat enfront de l’animal o esclau. La seva glòria anirà creixent a mida que vagi marejant i transtornant a l’animal que es troba indefens i en baixa forma expressament perquè es puguin lluïr. És això un mèrit?

El debat que estem visquent aquests dies sobre si s’ha de prohibir les corridas de toros o no, en realitat es tracta de contraposar tradició i evolució.
La tauromàquia se l’associa amb la sang, el sacrifici, el patiment físic de l’animal i amb la masculinitat que es vincula a l’animal fins la mort i que, d’altra banda, deixa esclosa a la majoria de les dones d’aquests events. Que el premi sigui les orelles o la cua del bou no és gratuït. El bou és un animal brau ben masculí que conté símbol de poder. Anar-lo matant lentament ens mostra, tot i que no és així, que l’home està per damunt de l’animal i, en certa manera, encara avui en dia per damunt de tot.

Per a que una societat avanci es necessita un progrés cultural, això és modernitzar, sobretot, la manera de relacionar-nos amb el món que ens envolta: respectar totes les vides sense fer exhibicions desagradables i enganyoses de superioritat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: